“El cel és d’un rosa proletari. El carrer apareix nevat, cobert d’una neu urbana i bruta. I enmig del carrer, hi ha un jove agonitzant o mort –tant se val!- i una dona que se li apropa. Més lluny, es veu una altre dona amb un cistell. Les dues dones porten al cap mocadors negres de pagesa. Les faldilles els arriben fins els peus. Són dones robustes, antigues, d’un altre temps. Fa fred, un fred inclement de suburbi. En primer terme veig una màscara de cartró i uns llibres i una barra de pa que cruix i és daurada. Jo sóc un infant i camino sobre la neu, els peus gelats, glaçat l’alè, molt oberts els ulls blaus. Això és un somni. Això és, també, un quadre de Ramon Calsina.”
Gerard Vergés. “Elogi d’un pintor massa poc conegut.” Diari Avui, 28 d’abril de 1987.